"Només sempre" - Cesk Freixas (acords)

Voto per la teva mirada, RE LA
pel cant dels estornells, LA RE
pel sol que entra al matí, LA RE
per la llum i el seu destí. RE LA

Voto el poeta que recitaves, RE LA
els lilàs que no han florit, LA RE
el color que desitjaves, LA RE
el dret a seguir existint. RE LA 

Sempre maltractada, sempre violada, RE
sempre, només sempre; sempre, només ella... LA
Sempre menyspreada, sempre obligada, RE
sempre, només sempre; sempre, només ella... LA RE

Voto per tantes vesprades RE LA 
esperant la sort i l'alba, RE LA
tantes llunes que has sembrat, RE LA
rius de plors que has anat vessant. RE LA

Voto per cada dia, RE LA
per les paraules i els somriures, RE LA
perquè no arribi el marit; RE LA
ni patró ni sotmesa al llit. RE LA

Sempre maltractada, sempre violada, RE
sempre, només sempre; sempre, només ella... LA
Sempre menyspreada, sempre oblidada, RE
sempre, només sempre; sempre, només ella... LA

Sigues tu, RE

sigues el que vols ser, RE
trenca amb el teu present LA
si vols salvar la teva pell. MI

Pensa-ho bé, RE
no ets l'esclau de cap rei, RE
rebel·la el pensament, LA
cap home val tot el que ets. MI

"Avisa'm quan guanyi l'amor" - Cesk Freixas (acords)

S'han creuat les vides en el lloc dels perdedors Sol Sim
avui em sento més que mai a l'últim punt de l'estació. Sol Mim Sol Mim
Brindaré amb copes buides per no perdre la raó.Sol Sim
Avisa'm quan guanyi l'amor, espero ser habitant del món. Sol Mim Sol Mim

La vida que m'atrapa, damunt d'un tauler d'escacs. Sol Sim
Tan sols un moment de descans, missatges que ha fet i tabac, Sol Mim Sol Mim
Miralls a la cullera i temps que s'apaga al cendrer, Sol Sim
qui entrarà per destrossar-me, quant em costarà la sort? Sol Mim Sol Mim

Diga'm on serem quan passi el temps i torni el fred, Sol Sim
potser estimant habitacions d'algun hotel al mig del cel. Sol Mim Sol Mim
Recordaré vies d'abans i serà trist no pensar en res.Sol Sim
Què complicat que es fa tornar, i què senzill és creure en tot. Sol Mim Sol Mim

ahhh

Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit, Lam Sim 
a les cançons que es canten sense ganes. Si#M Sol
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí, Lam Sim
a tu et regalo el braç del sostre de la nit. Si#M Sol

T'espero a la plaça, em trobaràs llegint Martí. Sol Sim
Et guardaré tardes de Sol, potser també un vaset de vi. Sol Mim Sol Mim
Que es gronxin els fantasmes, diguel-s'hi: "Feu-ho per mi" Sol Sim
No hi ha cap més peatge, maleïr els nostres botxins. Sol Mim Sol Mim

ahhh

Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit, Lam Sim
a les cançons que es canten sense ganes. Si#M Sol
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí, Lam Sim
a tu et regalo el braç del sostre de la nit. Si#M Sol

Potser és aquesta por de quedar sols i seguir aquí, Lam Sim
on les portes que se'ns tanquen quan no les provem d'obrir. Si#M Sol
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí, Lam Sim
a tu et regalo el braç del sostre de la nit. Si#M Sol

"L'empordà se'ns crema" - Cesk Freixas i Miquel Abras (acords)

Sol Re Fa#m Do Re Mim

Volen les cendres com coloms missatgers Sol Re
i ens avisen d'un gran perill. Do Re Mim
Sento els crits dels arbres lluitant contra el foc, Sol Re
el fum ja eclipsa el sol. Do Re Mim


Se’ns crema, l’Empordà se’ns crema. Do Re
I quan més avança el foc més em sento d’aquest lloc Sol Re
i un instint salvatge s’apodera del meu cor. Do Re
I quan més avança el foc més em sento d’aquest lloc Sol Re
i un instint salvatge s’apodera del meu cor. Do Re

En un abisme queden les vides
al perdre el seu espai irrenunciable.
Com una guerra es marquen els dies
contra aquell, contra qui ens hem d’enfrontar.

Se’ns crema, l’Empordà se’ns crema.
I quan més avança el foc més em sento d’aquest lloc
i un instint salvatge s’apodera del meu cor.
I quan més avança el foc més em sento d’aquest lloc
i un instint salvatge s’apodera del meu cor.

Potser no hi ha res més gran
que transformar aquest sentiment de la impotència a la solidaritat.
Necessitem tantes mans
per estendre els punys al cel de la terra cremada on brotarà un món sencer.

I quan més avança el foc més em sento d’aquest lloc
i un instint salvatge s’apodera del meu cor.
I quan més avança el foc més em sento d’aquest lloc
i un instint salvatge s’apodera del meu cor.

http://www.youtube.com/watch?v=kwnyB3izbeQ

"Sembreu-me la llibertat" - Cesk Freixas (acords)

Si              Mi
L'avi Antoni sap bé 
Fa#                                Mi
que tots els somnis es fan a mà. 
Si                         Mi
I, a la masia, sense la Pilar, 
Fa#                   Mi
tot és difícil, també somiar. 

Si              Mi
Cada migdia, després de dinar, 
Fa#                                Mi
baixa al taller i recorda com era abans. 
Si              Mi
Separa les eines, ordena el calaix; 
Fa#                                Mi
tota una vida se li'n va de les mans. 

Si                                   Mi
Damunt del prestatge, prop del mirall, 
Fa#                                Mi
una foto gastada de quan es van casar. 
Si                               Mi
I, a la finestra, tot el que pot mirar 
Fa#                                           Mi
són els arbres com cauen, màquines de combat. 

Mi             Fa#           Si                 Mi
Lladres de somnis, venedors del fum i la por.
Mi                  Fa# 
A tots els germans de la utopia; 
Si                    Fa#                 Mi
preneu la terra i sembreu-me a la llibertat. 

A la porxada, s'asseu, 
augura un final, però vol tenir els ulls oberts. 
I, a la distància, ressona el soroll; 
monstres que avancen, ho omplen tot amb la pols. 

Les excavadores han entrat a matar; 
són a menys de cent somnis que ja no es poden somiar.
"No em preneu la vida, arrenqueu-me les mans! 
Vull morir al mateix llit on va morir la Pilar" 

Lladres de somnis, venedors del fum i la por 
Si arranquen una vida, 
ompliran amb formigó tots els abismes. 

Lladres de somnis, venedors del fum i la por. 
A tots els germans de la utopia; 
preneu la terra i sembreu-me a la llibertat.


http://www.youtube.com/watch?v=zv69dEIeBHQ

"L'última fada" - Cesk Freixas (acords)

El bosc de les fades queda lluny de la ciutat, SOL DO
nimfes, follets i nans se la miren, ai, pobres humans! SOL RE
Zona arreserada del terrible infecte urbà, SOL DO
l´última fada encara juga sota el bosc de l'arç... SOL RE

Ha mort un indigent, els blaus l´han apallissat, SOL DO
l´alcalde, amb la mà dreta, com sempre ho ha negat... SOL RE
-no hi ha hagut tortura, no hi ha hagut assassinat-, SOL DO
és la seva feina la de matar immigrants. SOL RE

Un brot incontrolat de SIDA acaba d´arribar, SOL DO
les mosques, abans gent, van caient als hospitals... SOL RE
buides les arques, pressupost rebentat SOL DO
l´alcalde en roda de premsa: -s´ha de mirar per la ciutat-. SOL RE

És novembre a la ciutat, les gotes sobre l´asfalt, SOL DO
la Convenció Ambiental sota l´abocador incontrolat... SOL RE
és la pluja àcida, ambient contaminat, SOL DO
no queda cap riu amb un sol peix sense matar. SOL RE 

Mafalda es ven al carrer, a casa és maltractada, SOL DO
a l´alcalde no li agrada, -s´ha de mirar per la ciutat-, SOL RE
com la seva filla, ni tan sols se n´ha adonat, SOL DO
a l´Avinguda de París, vuit hores i encara ha de robar... SOL RE

Cada fada morta és un infant que no hi creu, SOL RE DO RE
la civilització les va matant; tu segueix cantant... SOL RE DO RE
L´últim crit ha deixat anar tota la passió, SOL RE DO RE
queda l´esperança si encara es creu amb amb la il•lusió... SOL RE DO RE

http://www.youtube.com/watch?v=g53zOgZkjUg

ACORDS

Busques els acords d'una cançó que no volten per internet? Només cal que comentis en aquesta pàgina dient quina és la cançó i l'autor i en uns dies s'haurà penjat tant la lletra com els acords corresponents!

Sense por!

"Cançó per l'abril" - Cesk Freixas (acords)

A partir d'ara en aquesta pàgina aniré adjuntant més cançons de les quals vagi treient els acords. Gràcies per les seves visites i espero un comentari en els profiximis dies.

Com puc explicar-te que el temps empeny els anys, i que el rellotge repeteix les hores com ho fa la història amb les batalles. Deien, dels nostres dies, que amb democràcia parlava el poble, però jo he vist tanta misèria que he deixat de mirar els mapes. Hem sortit al carrer tants cops, hem cridat tantes injustícies, que el crit ens ha fet muts i ja ningú escolta a ningú. No és això pel que lluitàvem, no és això pel que cantàvem. Un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent. 

Do 
Com puc explicar-te
Sol
que també aixecàvem els llibres
Fa
quan rebíem cops de porra
Fa m
i estudiàvem lluny de casa.

Do
Com puc explicar-te
Sol
que sabem què és la tortura,
Fa
i que tortura ho pot ser tot,
Fa m
i que encara ho recordo ara.


Do
Hem sortit al carrer tants cops,
Fa
hem cridat tantes injustícies,
(Fa )
que el crit ens ha fet muts
Fa m
i ja ningú escolta a ningú.


La m           Sol
No és això pel que lluitàvem,
La m           Sol
no és això pel que cantàvem.
Do                 Sol
Un país mai no serà lliure
Fa                      Do
si no ho és la seva gent.


Do                Fa
No hi ha millor anestèsia
Sol                            Do
que les raons del guanyador.
Sol
Ens fan falta tantes mans
Sol                      Fa
com anys té la història;
Fa                Sol
cal parar el rellotge,
Fa                          Do
no repetir els mateixos errors.

http://www.youtube.com/watch?v=CbJRBqlkMa4

Moltes gràcies!